TIMEOUT LISBOA

S'ha de comprar només arribar a la ciutat. Al igual que les seves edicions germanes de Barcelona, Londres o Nova York és la publicacció de referéncia per saver que s'esta fent a nivell cultural a la ciutat.

POIS CAFE

És un local tranquil tot i estar pràcticament paret amb paret amb la SE (la catedral) podríem pensar que estem en un dels cafès alternatius del BORN, però no. El reciclatge de mobiliari i l’ambient bohemi un punt “gafipasti” es donen citat en aquest local on poder menjar vegetarià, llegir o xerrar fent un te o un cafè son una experiència molt agradable.

L’adreça:  Rua de São João da Praça,93

LISBOA CARD

 La Lisboa Card, un gran invent. Model que també es dóna en altres ciutats del món i que facilita l’accés a transports públics, museus i monuments per un mòdic preu. La hi ha de 24, 48 ó 72 hores.

El transports públics, Metro, Autobús, Tramvia i Elevadors, es poden fer servir de forma il·limitada  inclou l’accés a museus i monuments sense cues entrades amb reducció de preu o gratuït.

És una bona solució per qui no vulgui perdre el temps fent cues o tingui una llista molt llarga de museus o monuments per visitar.

Es pot adquirir a les oficines de turisme.

STREET ART

Un altra forma de passejar la ciutat és  seguir les multiples mostres de expresions artístiques que hi ha en les seves parets, de graffitis a stencils tot un ampli ventall d'obres d'art.

LISBOA STORY - WIM WENDERS

L'any 1994 el realitzador alemanys Wim Wenders va fer aquest retrat de la ciutat. Durant molts anys el DVD no va estar editat a l'estat espanyol però des de fa un anys hi ha una edició de la UNIVERSAL que esta al nostre abast.


La música de MADREDEUS posa banda sonora a aquest treball encarregat per la EXPO 94,creant un mapa dels sons de la capital Lusitana seguint les pases d'un tecnic de so. 

Una pel·lícula feta amb sobrietat i admiració per aquesta ciutat, amb múltiples referencies a l'obra de Fernando PESSOA i l'intervenció del centenari (i en actiu) director de cinema Manoel de OLIVEIRA. Molt recomenable veure-la abans de visitar LISBOA.

PASTEIS DE BELEM

La recepta original està gelosament guardada i espero que així ho estigui durant molts anys. La veritat es que se’n poden menjar a molts llocs de la ciutat i alguns, fins i tot son bons, però, menjats  a la PASTELARIA DOS PASTEIS DE BELEM tenen un valor especial.

Cada dia en surten d’aquell obrador 750.000 pastissets de crema cremada i tots son degustats ja bé sigui en els seus salons, on hi cap molta gents, al carrer o a les cases, ja que tenen unes capsetes hexagonals molt boniques amb 6 unitats.

M’agrada tot el dolç, però els PASTEIS, més. M’agraden al sucre glace i canyella que jo hem poso al meu gust i ho confesso, me’ls he demanat de 4 en 4 acompanyats d’un cafè amb llet.

He arribat a travessar la ciutat per anar a berenar-me uns PASTEIS, he agafat el tramvia (ELECTRICO) 15 amb direcció ALGES a PRAÇA DA FIGUEIRA (inici de linea) o a PRAÇA DO COMERCIO i he baixat a la parada de JERONIMOS a pocs metres de la PASTELARIA.

Recomano aquest trajecte amb tramvia com una ruta alternativa per a veure un altra cara de Lisboa i passar per sota del Pont 25 d’Abril i tenir com a recompensa aquest deliciosos pastissets de crema.

... i per què no? Un cop aquí, passejar fins al CENTRO CULTURAL DE BELEM, el monastir de OS JERONIMOS o el gran símbol de la ciutat, LA TORRE DE BELEM.

HOTEL GAT ROSSIO

Aquest estiu vaig passar  quatre dies a Lisboa, era un viatge sol i amb un caràcter emocional molt marcat. Planificat amb poca antelació, vaig trobar un hotel de la cadena catalana HOTELS GAT, es tracta de L’HOTEL GAT ROSSIO, molt ben ubicat al centre de la ciutat, a tocar de l’estació de tren de ROSSIO, on s’agafen els trens per anar a SINTRA i la PRAÇA RESTAURADORES, centre neuràlgic de la ciutat, dissenyada pel Marques de POMBAL, desprès del terratrèmol que assolà ciutat als final del segle XVIII. Aquest HOTEL, gens antic i de rabiós disseny, és una bona opció per a passar un cap de setmana a la ciutat.

Com dic esta en el centre de la ciutat, a prop de tot arreu amb la parada de metro de RESTAURADORES molt a prop. Les habitacions molt boniques,funcionals i acollidores, el servei atent i l’esmorzar... ideal, amb torrades, cereals, infusions, pa amb tomaquet i PASTEIS DE BELEM. El preu no el definiria com a barat però era molt correcte. Un Hotel a tenir present en porpers viatges.

L’adreça: Rua do Jardim do Regedor nº 27-35

La web: www.gatrooms.com

Amália Hoje - A Gaivota

El 6 d'octubre de 2009 feia 10 anys de la desaparició de la gran diva de la musica portuguesa, AMALIA RODRIGUES. Un projecte musical encapçalat per NUNO GONÇALVES del grup THE GIFTH va omplir aquell dia O COLISEO DOS RECREIOS per a revisitar par del repertori de la gran AMALIA, aquesta versió de GAIVOTA n'és un exemple del seu treball, titolat AMALIA HOJE i que està editat en un CD i un DVD del concert. Només dir que la versió d'estudi es va esgotar en poc dies.

Impacta l'actualització i ens fa reflexionar sobre la continua superposició de tradició i rabiosa modernitat que omplen Lisboa.

DE L'AEROPORT A LA CIUTAT

Creieu-me. No val la pena agafar un taxi per anar de l’aeroport al centre de la ciutat,  Lisboa té el seu aeroport integrat pràcticament a la ciutat, hi ha varies línies de autobús que t’acosten al centre de la ciutat. El 43 un autobús regular que et deixa a RESTAURADORES en menys de 20 minuts però l’aerobús tot i ser un pel més car (3,50€) fa el mateix recorregut, gairebé les mateixes parades i el bitllet et dóna accés il·limitat durant tot el dia (24 hores des de que el bitllet és validat) a tota la xarxa d’autobusos, elevador i tramvies (CARRIS), cosa que al final acaba sortint molt a compte si volem invertit el primer dia d’estada bàsicament a prendre contacte i prendre-li les mides a la ciutat. Per tant, recomano fer servir l’AEROBÚS on a més no hi posen pegues a la quantitat d’equipatge, al 43 corres el risc que no et deixin pujar si vas molt carregat de maletes.

Mafalda Arnauth - O Mar Fala de Ti

El FADO és la veu de LISBOA. No cal dir res, només cal escoltar. Aquesta no és una cantant novell, ja té un quants CD a la seva discografia i aquest any n’ha tret un de nou FADAS, Mafalda Arnauth es una veu jove que disc rera disc enganxa i ens acosta a música que posa banda sonora a la ciutat. Aquest tema pertany al seu anterior disc.

ANGEL CRESPO - LISBOA MAGICA

ANGEL CRESPO va destacar per les seves traduccions al castellà del principal poeta portuguès del segle XX, FERNANADO PESSOA. Enamorat de LISBOA la va descriure amb intensitat en un llibre  ara editat per l’editorial BRUGUERA titulat LISBOA MAGICA, un recorregut personal i passional que recomano com a bibliografia per a tot aquell que hi vulgui acostar-s’hi.

Ideal per els que vulguin conèixer l’ànima de la ciutat des de un retrat de la seva gent, la seva història, recorrent poètics carrers i monuments. Imprescindible i per només 17€

UN PETIT GRAN RESTAURANT

La nota  d’un petit restaurant serveix per iniciar les recomanacions d’aquest bloc. El vaig descobrir la meva última nit a Lisboa, no sabia on anar a sopar i a vegades sopar sol no és un bon pla. De la meva relació anterior hem ve el costum de anar voltant (i dubtant) sobre el restaurants que hem surten al camí. El cas és que en ple BAIRRO ALTO, en un petit carrer, TRAVERSSA DA ESPERA, 34, vaig trobar el restaurant que m’oferia el plat que hem venia de gust recuperar abans de tornar a Barcelona, el BACALHAU A BRAZ, el lloc petit, les taules, tant pegades les unes a les altres que era difícil saber quí sopava amb quí.

El que d’entrada havia de ser 20 minuts d’espera al carrer per tenir taula, van acabar ser 45, però l’espera s’ho valia, la veritat es que el lloc per antic donava bon rotllo, no es veia destinat a captar el turisme ja que la clientela present es veia purament Lisboeta. Un cop a taula, vaig veure penjat a la paret un seguit de retalls de diaris que recordaven quan, a principis del segle XX, aquest restaurant era el que freqüentava en les seves estàncies a la ciutat l’estrella JOSEPHINE BAKER. Les fotos d’ella al restaurant ens demostren que el local està igual, acollidor amb regust a ciutat antiga.

Ara puc dir que el millor BACALHAU A BRAZ de la meva vida, l’he menjat a A PRIMAVERA DO JERONIMO, que tenen un vi blanc deliciós i les postres típiques son un final perfecte per un  menú més que correcte a bon preu en un lloc amb història descobert a l’atzar.

(Entrant de pa amb mantega i formatges variats, bacalhau a braz, postre, vi i agua... 22,85€)